El passat divendres 20 de setembre es va presentar al Saló d’Actes de la Fundació Caixa Benicarló la Nova Declaració Valencianista. En l’acte van participar Marta Escudero, membre de l’associació Alambor, Pau Fabregat, president de Maestrat Viu i Raül Burriel, membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc.
Raül Burriel va destacar que amb l’acte es volien cobrir dos objectius, per una banda homenatjar a les persones i entitats que fa 100 anys van posar la primera pedra del valencianisme polític, alhora que es fa una relectura de la Declaració Valencianista original per portar-la al nostre temps. Burriel també va fer valdre el fet que la Nova Declaració Valencianista s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu en el que han col·laborat més d’una dotzena de persones i entitats de tot el País.
Marta Escudero, d’Alambor, va fer una valoració de l’actualitat de les bases de la Declaració Valencianista, fent vore que la majoria de temes que toca són molt vigents encara, la qual cosa és destacable. Però per una altra banda, també es pot constatar que molts dels problemes d’aquell moment encara no estan resolts, per la qual cosa també hem de fer una mica d’autocritica: l’evolució del valencianisme no ha estat tan ràpida com molts voldríem. Encara així, concluía que valencianisme ha sabut obrir-se, més enllà de lacultura i la llengua, a altres temàtiques com l’economia, o la vertebració territorial.
Precisament en aquesta última qüestió i en l’accés a infraestructuresva insistir Pau Fabregat, tal com havia fet resó Maestrat Viu al seu capítol de la Nova Declaració Valencianista. En aquesta línia va denunciar que el País Valencià no està vertebrat ni cohesionat, havent-se produït històricament, una absència de planificació territorial. Finalment, proposava afrontar la comarcalització del País Valencià com una solució per a problemes com l’organització del territori o la despoblació, entre altres.
A continuació es va donar un debat animat entre el públic assistent i els participants de la mesa, en el que, entre altres qüestions, es va parlar del valencianisme polític com una opció real, amb presència estable en els ajuntaments i les Corts Valencianes