La institució encarregada de fixar la normativa lingüística que ha de seguir la toponímia valenciana és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’AVL).
El nom oficial dels municipis es pot consultar en el Registre d’Entitats Locals de la Generalitat Valenciana http://www.presidencia.gva.es/ca/web/administracion-local/buscador, i la toponímia menor en el Corpus Toponímic Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua https://www.avl.gva.es/corpus-toponimic-valencia.
Desplegament de la legislació
L’Article 15 de la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià disposa:
- Els municipis que tinguen denominació en les dues llengües de la Comunitat faran constar el seu nom en ambdues.
- Les denominacions adoptades pel Consell, d’acord amb l’apartat 1, i, en la mesura que ho permeta el nom oficial, es retolaran en les dues llengües oficials.
El Decret 145/1986 sobre senyalització de vies i de serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, modificat pel Decret 61/2017 pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, estableix:
Article primer
Es retolarà en valencià la senyalització de les carreteres, camins, estacions d’autobusos, dependències i serveis d’interés públic que depenen de les entitats locals radicades a la Comunitat Valenciana, i dels serveis que aquestes gestionen per concessió, a més de la retolació en castellà quan pertoque.
Als territoris de predomini lingüístic castellà determinats en l’article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, la senyalització de les entitats locals i dels serveis que aquestes gestionen per concessió podrà exceptuar-se del que preveu el paràgraf anterior.
Article segon
L’execució d’aquest Decret correspon a l’administració autonòmica, a la local i a les entitats concessionàries corresponents. En el cas d’empreses públiques estatals i d’organismes que depenen de l’administració central, l’execució es regularà mitjançant conveni entre aquestes empreses i organismes i la Generalitat Valenciana.
El Decret 69/2017de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana indica en el preàmbul:
La toponímia, com a element a través del qual un col·lectiu humà posa nom a la realitat que el rodeja i designa els elements físics i humans del seu entorn, ha de ser protegida i respectada pels poders públics. Partint d’aquesta premissa i atenent l’encàrrec de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, es procurarà evitar la forma bilingüe, perquè aquesta no respon a la tradició històrica ni lingüística dels pobles, i es prioritzarà la forma endònima del topònim; és a dir, la denominació valenciana per als municipis de la zona valencianoparlant i la denominació castellana per als municipis de la zona castellanoparlant, amb l’objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional com un element que forma part del patrimoni cultural de tots els valencians.
I estableix en l’articulat:
Article 4
- La forma oficial dels municipis podrà ser en valencià, o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen ubicats, o en les dues llengües.
- En el cas de l’aprovació de la doble denominació oficial en les dues llengües o les denominacions oficials bilingües, els dos noms apareixeran separats per una barra, d’acord amb l’ordre següent:
- a) En el cas dels municipis els territoris dels quals siguen de predomini valencianoparlant, en primer lloc anirà la denominació en la forma valenciana, seguit de la barra i el nom en castellà.
- b) En el cas dels municipis els territoris dels quals siguen de predomini castellanoparlant, anirà en primer lloc el nom en castellà, i, a continuació, la barra i el nom en valencià.
Article 5
- Els noms de les entitats locals menors serà en valencià o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen ubicades.
- El nom oficial de les mancomunitats de municipis serà en valencià o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic de les poblacions que les constituïsquen.
El nom oficial de les mancomunitats de municipis serà en valencià i en castellà si les poblacions que constitueixen aquestes entitats locals comprenen territoris de predomini lingüístic valencianoparlant i castellanoparlant.
Quan la denominació de la mancomunitat integre el dels municipis que la constituïsquen, haurà de respectar-se el nom oficial d’aquests.
L’Ordre d’1 de desembre de 1993, de la Conselleria d’Educació i Ciència, sobre l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, modificada pel Decret 61/2017 pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat preveu:
Primer
- El criteri general de l’ús de les llengües oficials en la senyalització de vies i serveis públics atendrà al predomini lingüístic establit en el títol cinqué de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
- En els casos en què, per manament legal, es requerisca la senyalització en les dues llengües, es donarà prioritat a una o altra llengua segons el predomini lingüístic del territori en què s’ubique el senyal.
Segon
- Els topònims i la designació genèrica que els acompanya s’hauran d’usar, qualsevol que siga la llengua emprada en la resta d’elements informatius, en la llengua de predomini lingüístic de la zona a què pertany el topònim.
- Pel que fa als noms d’elements que s’estenguen per les dues zones de predomini lingüístic i tinguen nom en les dues llengües, s’usaran en valencià en el territori de predomini lingüístic valencià i en castellà en el territori de predomini lingüístic castellà.
Tercer
En la senyalització dels noms dels municipis s’emprarà la denominació oficial determinada pel Consell d’acord amb el procediment establert en la legislació vigent.
Cinqué
La retolació interior de les dependències administratives dels ens locals haurà de ser almenys en valencià als territoris de predomini lingüístic valencià i almenys en castellà als territoris de predomini lingüístic castellà.
Sisé
La Conselleria d’Educació i Ciència promourà l’establiment de convenis de col·laboració amb la resta de les administracions públiques, ens autònoms, empreses i associacions privades per al foment del valencià en la retolació i en la senyalització.
Finalment, el Decret 61/2017 pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat indica:
Article 8
Tots els elements d’identitat corporativa de l’Administració de la Generalitat, especialment les denominacions d’òrgans i organismes, en qualsevol tipus de suport, estaran redactats en valencià.
Orden FOM/534/2014, de 20 de marzo, por la que se aprueba la norma 8.1-IC señalización vertical de la Instrucción de Carreteras
En comunidades autónomas que tuvieran otro idioma oficial además del español, se seguirán los criterios siguientes:
- a) Nombres propios (poblaciones, provincias, comunidades autónomas, etc.):
Se escribirá únicamente el topónimo oficial. Si el nombre fuera suficientemente corto para caber en una sola línea, se pondrá primero en la otra lengua de la comunidad y luego, separado por una barra (“/”), en español; si por su longitud convinieran dos líneas, el nombre en español se pondrá debajo del otro de la comunidad autónoma, separado por una línea horizontal.
No obstante lo anterior y mientras no se modifique el Mapa Oficial de Carreteras, si el topónimo oficial de una población difiriese mucho del que figura en la edición corriente de dicho mapa, se escribirán ambos.
- b) Nombres comunes.
Los nombres comunes se escribirán de la misma manera descrita para los nombres propios, procurando sustituirlos, en la medida de lo posible, por pictogramas.