La jornada “Dones i treball. S’avança cap a la igualtat al món laboral” que va tindre lloc el passat dimecres 22 de febrer a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València va fer un repàs per la situació i els drets laborals de les dones actualment i ací, així com a altres països del món i en altres moments de la Història. Més de deu ponents van passar per la taula del Saló de Graus de la facultat per exposar la situació i generar debat al voltant d’aquest tema, precisament en el Dia Internacional de la Igualtat Salarial.
La directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, Amparo Mañés, va ser l’encarregada d’inaugurar l’acte i va posar l’accent en la importància que les empreses i les administracions públiques apliquen polítiques que permeten a les dones conciliar la seua vida laboral, familiar i personal, així com en l’exigència de la igualtat de condicions en l’ocupació per a les persones de qualsevol gènere. La jornada pretenia també fer un anàlisi de l’aplicació de la llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, aprovada pel govern espanyol fa ara deu anys. En aquest sentit, el professor del departament de Dret del Treball i la Seguretat Social, Santiago Garcia Campá, va posar sobre la taula algunes dades que fan visibles quins punts han funcionat i quint no d’aquesta llei. “La llei té bona intenció, però els instruments que posa al nostre abast per a aconseguir eixa igualtat efectiva són molt complexos i dificulten la seua aplicació”, va expressar el professor. “No s’ha generat un canvi en conjunt en el sistema sexe-gènere des de l’aplicació de la norma”, va assegurar.
S.Garcia Campà parla de quins continguts de llei d’igualtat són efectius i quins no funcionen #donestreball pic.twitter.com/H3iBudbUAM
— ACV Tirant lo Blanc (@acvtirant) 22 de febrer de 2017
A continuació de l’anàlisi de la llei, sis persones de diferents àmbits laborals van explicar quina és la situació de les dones en aquests. Ali Brancal, Regidora Delegada d’Igualtat a l’Ajuntament de Castelló, va parlar de la invisibilitat de les dones en política, així com del paper i les competències que se’ls assignen, considerades sempre més “blanetes” o “femenines”, com ara la igualtat de gènere o els serveis socials. També va posar l’accent en la conciliació, així com va explicar algunes de les polítiques que s’estan portant a terme des del seu ajuntament per fer més real la igualtat, com ara els pressupostos amb perspectiva de gènere.
Per la seua banda, l’exentrenador de l’equip de bàsquet Ros Casares València, Israel Sanchis, va expressar que “el bàsquet femení és un esport masclista” i va argumentar aquesta afirmació amb moltes dades extretes, gran part d’elles, d’unes enquestes realitzades a més de 10.000 jugadors i jugadores per tal de millorar les condicions per a facilitar la participació de les dones en l’esport. “Els mitjans de comunicació invisibilitzen totalment l’esport femení, i a més sempre fan preguntes relacionades amb les relacions sentimentals de les jugadores, cosa que no passa amb els homes”, va apuntar.
De la mateixa manera, Annabel Nadal, productora musical de Suport Produccions, i Mire Vives i Berta Iñíguez, cantants, van parlar del paper de les dones en la música. Nadal va expressar que moure’s entre un món d’homes no sempre és fàcil, i que moltes vegades les dones són infravalorades per a feines que podria fer qualsevol persona. “Jo he hagut de fer molt més que els meus companys per poder arribar al mateix lloc que ells”, va apuntar la productora. Mire Vives i Berta Iñíguez, van coincidir amb Annabel amb l’anàlisi de gènere del circuit de música en valencià, masculinitzat com ho estan la majoria: “som filles del patriarcat i això ens pesa en tots els sectors de la societat”. Finalment, Beatriu Cardona, d’Intersindical Valenciana, va fer una exposició molt didàctica i visual al voltant de les diferències en els sous i en els tipus de treball entre els homes i les dones valencianes a dia de hui, dades que evidencien la desigualtat de gènere al món laboral.
Algunes dades interessants sobre l’ocupació de dones i homes al País Valencià que ens dóna @BeatriuCardona de @IntersindicalV #DonesTreball pic.twitter.com/lBMrvLolvD
— ACV Tirant lo Blanc (@acvtirant) 22 de febrer de 2017
La primera part de la jornada va finalitzar amb la ponència dels historiadors Elena Navarro i Guillem Chismol sobre el paper de les dones a la Universitat de València durant la història, tant com a estudiants com com a treballadores i amb llocs de responsabilitat. Les conclusions que es van extraure són, entre altres, que les dones no arriben als llocs més visibles ni als contractes més elevats com ho són les càtedres. A més, la incorporació de les dones als equips de govern de determinades facultats ha sigut molt tardà, i la majoria de les dones professores tenen un pas molt efímer per la universitat com a docents. A la jornada es va fer també un minut de silenci pels tres feminicidis que havien tingut lloc recentment al País Valencià i Catalunya.
Guardem un minut de silenci a la jornada #DonesTreball per les dones assassinades al País Valencià i Catalunya ahir i hui pic.twitter.com/nEJhT0bvtf
— ACV Tirant lo Blanc (@acvtirant) 22 de febrer de 2017
La jornada va continuar de vesprada amb una taula redona amb dones refugiades a València procedents del Sàhara, Síria i Colòmbia. Hassina Khadad, Samar Hammadeh i Claudina Garcia van explicar quina és la situació de les dones als seus territoris natals, tant en general com en l’àmbit laboral, i també van parlar de quines oportunitats de treball tenen quan arriben a la nostra terra. Les tres van coincidir en què la desigualtat està patent a les seues societats, però sense oblidar que també ho està, i molt, a la nostra. “No conec cap mort per violència de gènere als campaments sahrauís”, va apuntar Hassina Khadad, qui treballa com a advocada a CEAR País Valencià; “les dones d’occident també heu de trencar encara moltes barreres”. Va afegir que la situació laboral als campaments sahrauís és especialment complicada per la manca de recursos i les condicions climatològiques. No obstant, va apuntar que “han sigut les dones les que han construït les ciutats en què s’han convertit els campaments” i que “una de les ocupacions de les dones és desactivar les mines que el govern marroquí, conjuntament amb el francés i l’israelià, han plantat en un mur al Sàhara per evitar la mobilitat dels seus habitants”. “Les dones sahrauís són apartades del món laboral si defensen el dret a l’autodereminació”, assegura Khadad.
Per la seua banda, Claudina Garcia va animar les dones a fer pinya i treballar conjuntament, el que ella sempre ha fet tant al seu país com al nostre: “juntes ens apoderem per sortir endavant”. Samar Hammadeh va parlar de la precària situació de les dones als camps de refugiats, així com dels constants abusos sexuals als quals es veuen sotmeses moltes d’elles. La siriana, que està cursant un doctorat en Indústries de la Comunicació i Culturals a la Universitat Politècnica de València, va llegir el poema Podries ser tu de Joana Raspall per convidar els presents a posar-se en la pell d’aquelles persones que, per haver nascut en un altre lloc del món, tenen pitjors condicions de vida.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Susanna Pardines, de l’ACV Tirant lo Blanc, i Marisa Ciscar, del Bloc d’Estudiants Agermanats, les dues entitats organitzadores de l’esdeveniment. També hi va participar Ester Alba, la degana de la Facultat de Geografia i Història, que va explicar amb el seu cas personal com de difícil és fer-se valdre quan s’és dona, així com va posar l’accent, com ho havien fet altres durant el dia, en la importància de la conciliació familiar i les polítiques per afavorir que les dones puguen compaginar treball, criança i vida personal sense que això els supose un problema tan gran com ho és en l’actualitat.
Cloenda #DonesTreball Interessant debat i experiències enriquidores. Hem de continuar treballant per la igualtat pic.twitter.com/pqupfdJyB4
— Gonçal Grau (@comcalet_val) 22 de febrer de 2017
La jornada va acabar amb un concert de Mireia Vives i Borja Penabla a La Murta de Benimaclet, una actuació centrada en gran part en cançons que parlen del gènere i de les dones, com ara la Cançó de fer camí, un poema de Maria Mercè Marçal musicat per Borja Penalba.