Segur que heu sentit dir que les identitats locals no tenen futur en un món globalitzat, que reivindicar-les hui és anar en contra del sentit de la història, i tal i pasqual. No vos cregueu res d’això: precisament en un món globalitzat és més necessari que mai que aquelles societats que volen prendre-hi part activa, i no limitar-se a patir les conseqüències de les decisions d’altres, prenguen consciència de si mateixes, s’organitzen, es reivindiquen, es projecten cap a fora.
I per als valencians, hi ha un dia molt especial per a fer això: el 9 d’Octubre, el nostre dia nacional. Un dia en què celebrem el nostre origen com a poble, com un Estat –un Regne– dins la vella Europa. I un dia en què reclamem el nostre dret a tindre un lloc, també, en l’Europa i el món de demà. Perquè som i volem ser valencians, del Sénia al Segura, tant si parlem habitualment la llengua del Tirant com si usem més la del Quijote. Valencians i universals, en tot cas.
Perquè no es tracta només de visibilitzar una identitat que és, encara, massa sovint arraconada. No: recordar i reivindicar el nostre lloc al món és la premissa perquè els valencians puguem treballar junts de manera eficaç per aconseguir eixe finançament just que ens és vital per a tindre l’estat de benestar (sanitat i dependència, educació, cultura…) que necessitem i mereixem; o per a donar un nou impuls a la nostra economia; o per a fer realitat d’una vegada les infraestructures mil voltes reclamades; o per a recuperar uns mitjans de comunicació que retornen plenament el nostre país i la nostra societat al segle xxi, d’on ens van voler expulsar en deixar-nos sense mitjans audiovisuals públics. En definitiva: per a traure partit de veritat al nostre autogovern i a la nostra democràcia. Per a fer-los realment operatius i útils, i oferir així a tots els valencians un futur millor i més digne.
És per tot això que els membres de l’ACV Tirant lo Blanc estarem presents de matí en la Processó Cívica del 9 d’Octubre a la ciutat de València, i animem tota la societat valenciana a participar-hi. Omplim de nou els carrers del nostre cap i casal d’il·lusió i esperança, com l’any 1977! Valencians, empoderem-nos!
