Soc Toni Gisbert, per professió i vocació soc professor d’història de secundària. Des de ben jove he participat en moviments socials, inicialment com a objector de consciència del servei militar obligatori, després com a membre del Bloc d’Estudiants Agermanats, BEA (vaig formar part de la seua Permanent i, en la seua representació, del Claustre i de la Comissió d’Estatuts de la Universitat de València) i, posteriorment, com a soci i durant molts anys treballador d‘Acció Cultural del País Valencià, ACPV (on vaig començar coordinant el Departament de Joventut fins a ser nomenat coordinador general de l’entitat i, ara que ja fa anys que no tinc relació laboral amb l’associació, soc membre de la seua Directiva com a secretari). A més, soc un apassionat de la lectura, el cinema, el teatre, l’art, el submarinisme i el senderisme. Tinc 53 anys, he nascut a Alzira i actualment visc a Torrent.
Iniciem la conversa amb Toni Gisbert parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Sens dubte, el Tirant lo Blanc (crec que els clàssics no ho són per casualitat), i de literatura contemporània em va apassionar Crim de Germania de Lozano i Borja Papa de Mira.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
En bucle, deixaria potser alguna d’un grup que enguany suma trenta anys actiu, Urbàlia Rurana, i que els he sentit molt. De grups, n’hi ha molts que m’agraden, des del clàssics Al Tall als actuals Zoo. Soc bastant eclèctic en els estils musicals que escolte, i crec que ara la música en valencià està fent coses molt bones.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
De museu, sens dubte el Sant Pius V, i fer-ho diverses vegades, perquè el fons s’ho val. D’històric, el de la Beneficència. D’artistes valencians, n’hi ha molts. He seguit molt a Joan Genovés o a Antoni Miró, també a Carmen Calvo. I de més joves, m’agrada Núria Fuster.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
La versió d’El malfet d’Inishmann dirigida per Joan Peris, de la Companyia Teatre El Micalet. El text és molt sòlid, i el director ha sabut conduir unes interpretacions contingudes i alhora intenses. Crec que a més expressa la maduresa de la companyia, que he seguit des de fa molts anys. I tampoc no puc oblidar l’estrena de Poder i santedat de Manuel Molins al Teatre Principal. En À Punt, més per un programa, tinc feblesa per qui crec que és un magnífic showman i conductor, l’Eugeni Alemany.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
És gairebé impossible triar-ne un. M’agrada molt el País Valencià, des del punt de vista gastronòmic, del paisatge i del patrimoni cultural. Així que senzillament esmentaré els darrers llocs que he gaudit: recorde una recent excursió a la Serrella, i una visita a les pintures rupestres de la Valltorta. En eixa combinació de mar i muntanya em sent com a casa, així que he d’afegir-hi, després de la muntanya, les immersions a les illes Columbretes o a les cales que van de Xàbia a Finestrat.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Segurament, és complicat parlar d’un únic monument, ja que hi ha uns quants de simbòlics, així que faré una tria purament personal, basada en la meua passió per la història: el monestir de Santa Maria de la Valldigna, perquè aplega l’emprenta de la conquesta i creació de l’antic Regne amb la bellesa dels monestirs benedictins.
Actualment, les xarxes socials són un element important d’entreteniment i de creació i difusió cultural sobretot per a la joventut. Quin creador o creadora de continguts en valencià hauríem de seguir de totes totes? I quina és la plataforma més potent culturalment des del teu punt de vista: Youtube, Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, Twitch o alguna altra?
Haver de triar una persona sempre és un compromís, perquè no és just, ja que, per sort, la creativitat forma part de l’ADN valencià. Però posats a complir amb l’encàrrec, esmentaria Miss Tagless, per la capacitat de comunicació que ha demostrat i, alhora, el seu compromís amb la nostra llengua i cultura.
I pel que fa a les plataformes, crec que totes tenen potencialitats, són instruments i com a tals depenen sobretot de l’ús que se’ls en dona. Crec que més que triar una plataforma cal dissenyar una estratègia que sàpia fer ús de totes elles, ja que combinades permeten arribar a públics molt diferents.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Pot ser un tòpic, però els bons arrossos m’apassionen, des de la paella a l’arròs amb crosta. I també la varietat de maneres de cuinar les verdures, que també m’agraden molt. I els vins, n’hi ha molts a triar, a la Vall d’Albaida o a la Font de la Figuera o Moixent, per no esmentar marques.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
De xiquet em feia molta gràcia, per allò del gust tan valencià per l’escatologia, aquella frase que diu “anar com cagalló per séquia”.