Joangre és gestor cultural des de fa vint anys. Desenvolupa la seua professió a la productora Pro 21. Actualment, a més, és el director del TROVAM, La Fira Valenciana de la Música.
És militant de l’associacionisme cívic valencià i es defineix com un enamorat de la cultura, dels pobles i de les muntanyes del nostre país.
Comencem amb Joangre parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Fa poc ens va deixar l’escriptora alcoiana Isabel Clara-Simó, Júlia em va impactar. Crec que hauria de ser lectura obligatòria, però el llistat seria extens. Em venen al cap la Trilogia de Cassana d’Enric Valor, i el darrer poemari, Tavernàries, del meu amic i germà Manel Marí.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
La música és la meua matèria primera de treball, és molt complicat per mi triar d’un panorama musical tan ric i extens i atapeït com el valencià, però segurament la cançó que més he cantat dormint a la meua filla Joana és Teresa de l’Ovidi.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
Personalment, m’agraden els museus que integres a la teua vida, darrerament el Centre del Carme per la seua transversalitat, diversitat i contemportaneïtat és l’espai on em senc més còmode i més visite. Respecte als museus històrics, el Museu d’Etnologia i el de Prehistòria de la Beneficiència és molt potent. Sempre m’han agradat els artistes compromesos amb el seu temps, amb la societat que els ha tocat viure… Els valencians tenim una gran nòmina, des de Josep Renau, passant per Joan Genoves, Manolo Boix, Doro Balaguer…
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Tinc la sort de treballar amb el món del teatre i ser distribuïdor d’una de les companyies amb més talent del panorama teatral estatal, Pont Flotant, una companyia valenciana que ha aconseguit un lleguatge i manera de fer propi, sempre fidel al seu intern immediat, sent capaç de parlar de la universalitat, la infància, les relacions intergeneracionals, els fills i l’educació, les diversitats funcionals i sensorials de les persones. Des de fa molts anys, quan li vull fer un regalet a algú que m’estime, convide a veure El Pont Flotant. Sempre he quedat molt bé hehe.
És importantíssima i imprescindible per a nosaltres la tasca de difusió de la cultura des dels mitjans de comunicació públics, és un dels elements que, per si sol, justifica la seua existència. El programa que més seguisc i que millor copsa l’actualitat musical del País Valencià és Territori Sonor, a banda de comptar amb bones col·laboracions: Carlos Pérez de Ziriza, Senior, Colonques…
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
El meu refugi són les muntanyes, la connexió energètica de benestar que senc no la puc descriure, em crea adició i ho necessite. Estime moltes serralades valencianes i no valencianes, però he de reconèixer que com les muntanyes del territori Diànic, no em sent en cap lloc. A banda són els que més conec a nivell geogràfic i botànic. Podria nomenar moltes, coomençant per la meua Serra de Migdia, Segària, Bèrnia, Montgó, Montcabrer, Cabeçó d’Or, el Circ de la Safor o Aitana.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Sempre m’han impressionat els conjunts arquitectònics, per exemple, de l’entorn de la Llotja de València, amb la seua trama urbana, places, Mercat Central, Església Sants Joans. O Xàtiva, amb la potència visual del seu castell, la Seu, l’Hospital Reial, Sant Feliu, la Plaça de la Trinitat…
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de valenciana, la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Sempre he tingut bona barra per al menjar, m’agrada tot: peix, carn, verdura, fruites… Però si he de triar un dinar segurament seria un bon putxero amb pilotes; un bon arròs al forn, unes coques, un bon arròs caldós de peix… Així estic de guaxat clar. Vins m’agraden molt els de la zona de Fontanars, Moixent, baixant cap a Villena, Las Salinas… Amb infinitat de bodegues i bons caldos. La meua bodega favorita és Enrique Mendoza.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
Segurament la llengua d’un poble és el patrimoni més important del mateix, els pobles amb llengües minoritzades ho sabem. El valencià és un patrimoni excepcional que ens dona una cosmovisió i una manera de fer i ser única i irrepetible, amb una miqueta d’atenció cada dia pispes i registres paraules encara vives que van caient en desús. És emocionant trobar-les i adonar-te que els teus majors les tenen i de tant en tant en una conversa trauen una joia, cal estar atent, captar-les i incorporar-les per poder transmetre-les després. Per exemple, a mi sempre m’han encisat els noms dels vents: Llebeig, Gregal, Xaloc…