Francesc Felipe és director gerent d’Escola Valenciana. Li encanta la divulgació cultural i la programació de cinema. Té 38 anys i viu a la Ciutat de València.
Comencem l’entrevista a Francesc Felipe parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Ara mateix el que més m’agrada llegir és literatura infantil. Per tant recomanaria llegir amb les xiquetes o els xiquets qualsevol llibre de la col·lecció Vagó de Versos de poesia infantil en valencià d’Andana. Per exemple “Això va ser i fou” d’Empar de Lanuza il·lustrat per Paulapé. Pense que els valencians i valencianes que som potents en literatura infantil i juvenil deuríem cuidar-la més. Tenim moltes editorials i molts autors que fan un treball impagable.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
Les cançons “Els amants” de GEM o “Hui fa vent” de Clara Andrés les puc escoltar sense parar. Obrint Pas i Sant Gatxo foren els dos grups en que tota una generació ens iniciarem en la música en valencià.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
Actualment Bombas Gens, el Centre del Carmen, La Marina, el Palau de la Música i el Palau de les Arts per a mi són els punts neuràlgics.
Sóc, a més, un visitant asidu de la programació cultural del Centre de la Beneficiència i el Museu d’Etnologia de la Diputació de València.
Imma Femenia i Anna Roig són dues artistes valencianes que recomane.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèria o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et pregunten pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Impossible triar una sola pel·lícula en valencià. Puc dir l’última que em va sorprendre “La innocència” de Lucia Alemany, una òpera prima molt prometedora i tinc moltes ganes de veure-la i moltes esperances en l’estrena d’una pel·lícula com “Guillem“. La darrera obra de teatre en valencià que més he gaudit ha sigut: Alexandria. És una obra teatral perfecta que, a més, està disponible en el web IVC a casa.
El programa “Qui és qui” d’Àpunt em sembla el millor programa de televisió que s’ha fet en la nova tele pública valenciana fins ara. Al nivell de Vides Privades de TV3 de Paco Escribano i Joan Ubeda. Pense que malgrat que una televisió pública ha d’adreçar-se al gran públic i ser majoritària, això em sembla evident, no ho ha de fer, ni buscar-ho en tot moment. És necessari que la televisió pública mai perda l’aposta pels nous formats audiovisuals.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
Ni és especial ni és secret, el parc natural del Saler em sembla un monument natural i un exemple del que podem fer i ser valencians.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors aquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Les baranes i els ponts a la ciutat de València sobre l’antic llit Túria passen sovint desapercebuts però són patrimoni i història viva. Són una de les primeres obres públiques de la ciutat de València. Els nostres ponts, en la seua diversitat, deurien ser símbols del nostre país i del nostre cap i casal.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Arròs al forn acompanyat d’un vi Número 12 o una cervesa Tyris.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potencia i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?