Irene Ballester Buigues va naixer a Alacant el 3 de gener de 1979, encara que els seus orígens estan a la Marina Alta, a Pedreguer, el poble de son pare i a Teulada-Moraira, el poble de sa mare. És doctora en Història de l’Art, professora i comissària d’exposicions.
Actualment és membre del Consell Valencià de Cultura. El que més la fa feliç és viatjar, llegir, escriure i sobretot compatir moments amb les amistats, les meues nebodes i ma mare. Per a ella, és tot un plaer esmorzar amb amics i amigues i un dels millor moments del dia és quan ix a córrer amb la seua amiga Rosa.
Comencem parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Aigua en cistella de Carme Miquel. Una novel·la tendra que ens parla de la situació de les dones en temps de postguerra i dels seus exilis interiors per sobreviure. L’últim assaig en valencià que he llegit és Música popular i feminisme. Estratègia per al canvi de Reis Gallego Perales, investigació que m’ha descobert la mancança de dones músiques en les programacions.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
M’encanta El Diluvi i la cançò “I tu sols tu” m’emociona, em carrega d’energia, m’apodera i em dona molta força per continuar sempre endavant amb un somriure.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
Una visita imprescindible per dur a terme és al Centre del Carme a València, referent de l’art contemporani valencià. Aquest és l’espai que recomane visitar periòdicament i una de les exposicions que més m’ha agradat últimament és la de Maribel Domènech. També m’ha agradat molt l’exposició de Fuencisla Francés comissariada per Pilar Tébar, a l’actualitat a la Llotja del Peix d’Alacant.
Vos recomane conéixer les obres de Perceval Graells, a l’actualitat exposades a l‘Institut de Cultura Joan Gil-Albert d’Alacant. També recomane l’obra d’Aurèlia Massanet, artista nascuda a Alcoi qui treballa el teixit i d’Alejandro Mañas, artista nascut a Castelló qui conjuga la contemporaneïtat amb la mística.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Vaig gaudir molt l’obra teatral “Dinamarca”. La vaig poder vore l’any passat al Rialto i em va semblar molt interessant com analitza el context de la segona guerra mundial.
“Plaerdemavida” de Maria Josep Poquet és el millor programa de ràdio d’Àpunt. M’agrada que es parle de literatura i també d’art en general on les dones són les protagonistes.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
Per a mi són les cales de Moraira. Les platgetes, l’Andragó, el Portet… per a mi significa tornar a la terra de la mare, a la natura, l’aigua, la mar, el sol…. Juny i setembre són els millors mesos per a gaudir d’aquest racó, molt massificat a l’estiu i que és nostre.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Hi ha molts monuments que ens poden representar. A mi per exemple m’emociona molt vore els riu-raus de la Marina Alta perquè la meua família ha sigut llauradora. M’emociona tornar a la partida teuladina de Canor on els meus avis han tingut la caseta de camp junt amb el seu riu-rau. Eixos són els meus orígens.
També m’agrada visitar els castells del nostre país i el Castell de l’Ocaive de Pedreguer, recentment restaurat, és un exemple de construcció que també m’emociona sobretot perquè em connecta amb la Marina Alta.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
El meu plat preferit és el polp amb penques i creïlles. Espectacular! El polp és un menjar molt característic de la Marina Alta, terra i mar i ma mare el cuina espectacular! I amb un vi blanc de la Marina Alta se’ns fa la boca aigua només de pensar-ho.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
Bon dia, la millor paraula que ens inicia en el dia i a més en la nostra llengua. També m’agrada molt el terme goig, paraula que m’ompli d’alegria i satisfacció.