Davant l’aprovació del projecte de Llei general de l’audiovisual per part del consell de ministres celebrat ahir, les entitats cíviques i culturals que treballem per la igualtat de les llengües manifestem:
Que considerem clarament insuficients els avanços per a les nostres llengües que s’inclouen en aquest text en relació als avantprojectes fets públics anteriorment. Per tant, caldrà millorar a fons i molt significativament el redactat de la llei durant el seu tràmit parlamentari.
Entenem que una legislació justa i democràtica ha de reconèixer, defensar i promoure la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol. I ha de contribuir a la rehabilitació i recuperació dels espais fins avui negats a les nostres llengües.
Per això, instem totes les forces polítiques i el govern espanyol a que, durant el tràmit a les Corts Generals, el text de la futura Llei General de Comunicació Audiovisual, incloga com a principi bàsic, el reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística. Pluralitat que s’hauria de concretar, si més no, en dos àmbits:
- Igualant continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l’Estat en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions
- Igualant les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l’Estat, ja siguen per a plataformes digitals o per canals televisius.
En aquest sentit, ens comprometem a poder aconseguir aquests objectius, realitzant totes les gestions i actuacions necessàries davant dels diputats i senadors, i també davant del govern espanyol, durant tot el període del seu tràmit parlamentari, tant des dels nostres respectius territoris com també a Madrid, de forma conjunta.
Recordem que l’audiovisual és un dels sectors on l’exclusió de llengües diferents del castellà és més evident. Dels milers de títols dels catàlegs de plataformes audiovisuals com Netflix, HBO Max, Prime Video, Rakuten TV, Apple TV+, Movistar+ o Disney +, entre d’altres, només un percentatge anecdòtic, en el millor dels casos, i majoritàriament només en produccions pròpies, és disponible en els nostres idiomes. Tanmateix, l’oferta doblada o subtitulada en castellà és completa, fins i tot en diferents varietats. I tenim desenes d’altres idiomes en tota l’oferta sense que això supose cap problema.
Fins ara, la legislació general de l’audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts i finançament mínims per al castellà, sense indicació ni reconeixement d’altres llengües existents a l’Estat espanyol, més enllà de la retòrica buida de contingut que existeix en altres textos legals. Això impedeix que les criatures, els joves i el públic en general gaudisquen de l’ampli ventall disponible de programes, sèries i pel·lícules en la seua llengua.
Cal actuar decididament en el sector audiovisual, un dels àmbits on la situació d’exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d’oci més utilitzades per la ciutadania en general, i els joves i els infants en particular. Aquests dos elements conflueixen en un sector estratègic amb una gran capacitat per contribuir al desenvolupament lingüístic, cultural i econòmic dels nostres respectius països.
Mesa pola Normalización Lingüística (Galiza)- Euskalgintzaren Kontseilua (Euskal Herria)- Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valenciá, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, Iniciativa pol Asturianu (Asturies) i Nogará religada (Aragón).