Flora Sempere Doménech és mestra de música, cantant i bandúrria al grup El Diluvi. Com diu Flora la cultura i ella tenen una relació oberta des que és molt xicoteta.
Primer va formar part de la banda de música tocant la percussió, després de la rondalla del poble amb la bandúrria, després va formar part d’un grup de rock i ara és membre del grup de música valencià El Diluvi.
Té 34 anys i és d’Onil, li encanta cuinar i estar amb les seues gates i la seua gossa.
Comencem amb Flora parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
El llibre de les bèsties de Ramon Llull. Em va agradar molt i mira que fa anys que va ser escrit.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
El Tio Canya d’Al Tall En realitat em valdria més d’una cançó d’aquest grup, amb el que m’he criat. Però la cançó que més m’he posat en bucle és El Sud d’Obrint Pas.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
El MUA, m’agrada perquè té moltes obres d’Eusebio Sempere, artista del meu poble. De museus històrics em va agradar el MARQ quan vaig anar fa temps, però reconec que fa temps que no el visite. Si recomanaria les seues escultures d’Eusebio Sempere, però a nivell musical i pictòric recomanaria les obres de Matilde Salvador i Segarra.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
La pel·lícula en valencià que més em va agradar va ser Pa negre, em va semblar molt bona. El documental, no sé si es considera documental per la seua brevetat, que em va agradar molt és Qui som els valencians? La història dels valencians contada en 5 minuts. El programa que més m’agrada de la televisió d’À Punt és Comediants, perquè per fi puc veure i escoltar humor fet en la nostra llengua, i La Qüestió, perquè tracten temes interessants i és molt dinàmic.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
M’agrada molt anar a Fontalbres, és un paratge natural molt bonic ubicat entre la Serra d’Onil i la Serra de Biar.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
A mi em va agradar molt visitar el jaciment de la illeta dels Banyets a El Campello. Però hi ha molts llocs interessants que visitar, començant pel castell de Castalla o la Llotja de València.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de valenciana, la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
El plat que més m’agrada és l’arròs a banda, i em sembla millor encara acompanyat d’un Marina Alta.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
“Ja està ficant la mullà!”, i “Ara sí que l’hem feta bona!” son les que més dic, però també tinc prou en boca expressions com “malcregut” i “adés”. En fi, un poc d’ací i d’allà.