El XI Seminari Valencianista debat sobre la identitat valenciana i la competència lingüística

5 maig 2017

El XI Seminari Valencianista debat sobre la identitat valenciana i la competència lingüística

El XI Seminari Debat d’Idees Valencianistes va començar dimecres a la Universitat de València amb dues taules redones al voltant de la identitat dels valencians i la competència lingüística a l’administració pública. Les jornades continuaran els propers 10 i 11 de maig amb activitats a Castelló i València sobre la llengua a l’educació i el deute històric valencià.

El tret d’eixida de l’XI Seminari Debat d’Idees Valencianistes es va donar amb la projecció del documental “Ser a la frontera sud”, d’El Tempir d’Elx, un audiovisual al voltant de com se senten els valencians i valencianes del sud del país. La projecció va anar seguida d’un debat al voltant de les diferents visions de la identitat que hi ha al conjunt del territori valencià, amb la participació de Lluís Català, director del documental, Josep Enric Escribano, president d’El Tempir d’Elx i Pau Fabregat, de Maestrat Viu. La taula redona va estar moderada per Susanna Pardines, membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc i coordinadora del lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe.

El president d’El Tempir va explicar que la idea de fer el documental va nàixer davant la necessitat de donar a conéixer com se senten els valencians del sud del país i com es veuen a ells mateixos. “La intenció és escoltar a la gent per tractar de vertebrar allò que sembla invertebrable, i vertebrar el País Valencià des del sud”. Escribano va insistir en què la solució per al sud ha de vindre des del sud i en la importància d’escoltar el que pensen els habitants de cada part del territori.

Per la seua banda, el director del documental, Lluís Calatà, va explicar com s’havia portat a terme la gravació. “Vam triar persones anònimes que trobàvem als pobles, i el resultat ha sigut d’allò més variat”.

Pau Fabregat, president de Maestrat Viu, va exposar quina és la situació al Maestrat, un territori que representa només l’1% del total de la població del País Valencià. Davant la superpoblació de les comarques on pertanyen Escribano o Català, el Maestrat presenta una realitat molt diferent però ambdós territoris se senten perifèrics i mal atesos per part de l’administració valenciana. “És important que tots ens sentim implicats i que formem part d’un projecte comú de país. Quan t’impliquen, et sents estimat. Si no, et sents alienat i aliè, com estem ara”.

La segona part de la jornada la va protagonitzar la competència lingüística, un tema que van abordar el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades; el president de l’ELEN (European Language Equalitý Network) i membre d’Intersindical Valenciana, Ferran Suay; i la professora de Dret Constitucional i especialista en drets lingüístics, Vicenta Tasa. La taula la va moderar Nathalie Torres, sòcia de l’ACV Tirant lo Blanc i subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

Ferran Suay va insistir en la necessitat de defensar que la competència lingüística va més enllà d’un requisit per a accedir a un lloc de treball: “La competència fa referència a la capacitat d’usar una llengua, cosa que no assegura un requisit”.

Ferran Puchades, per la seua banda, va explicar què suposarà a la pràctica la implantació de la competència lingüística a tots els àmbits de l’administració, aixó com els detalls sobre aquesta qüestió que inclourà la nova Llei de Funció Pública en la qual hi treballen des de la seua conselleria.

Finalment, Vicenta Tasa va insistir en el concepte de “seguretat lingüística” i el la defensa del dret dels valencians i valencianes a dirigir-nos a l’administració i ser atesos en la nostra llengua. A la seua tesi doctoral, Tasa proposa la modificació de la Constitució per a reconéixer l’oficialitat de les diferents llengües de l’Estat i aconseguir així eixa seguretat lingüística.